L’Ajuntament d’Alzira instal·la 50 caixes niu de diferents dissenys per a afavorir la reproducció de diverses espècies d’aus en el paratge natural municipal de la Murta i La Casella, com totestius (Parus major), xinxarrelles (Periparus ater), capellanets (Lophophanes cristatus), colltorts (Jynx torquilla), raspinells (Certhia brachydactyla), palputs (Upupa epops) o mussolets (Otus scops). Aquestes caixes se sumen a les 6 instal·lades en 2015 com a prova de la viabilitat del projecte.
Les espècies d’aus objectiu d’aquestes caixes niu són essencialment insectívores i exerceixen un important paper contribuint a l’equilibri ecològic del paratge natural, tant per la depredació d’artròpodes com per la dispersió de llavors en èpoques fredes (és quan escassegen els insectes i aus com els pàrids complementen la seua dieta amb fruits de la muntanya). Els totestius són capaços d’alimentar-se fins i tot de larves joves del cuc dels pins (Thaumetopoea pityocampa) i els palputs de trobar les seues camuflades pupes (l’estadi intermedi entre eruga i arna o palometa) que desenterren fàcilment d’entre la fullarasca amb el seu llarg i corb bec.
Un problema derivat de l’escassa diversitat arbòria de les nostres muntanyes, molts d’ells monocultius de pi blanc abandonats, és l’escassetat de refugis naturals en troncs atès que els pins són poc propensos a desenvolupar buits al contrari que oms, garroferes, alzines, oliveres o sureres. A més el paratge manca de “picots” que taladren la fusta, la qual cosa redueix les opcions. Hem trobat parelles de totestiu (Parus major) niant entre les roques de marges d’antics bancals davant la dificultat de trobar un buit en un arbre, açò suposa una exposició molt major a depredadors com a gats assilvestrats, rosegadors, colobres, fardatxos, mustèlids, etc. que implica una major mortalitat en època de reproducció. Les aus troglodites forestals necessiten buits a certa altura que en estat natural els proporcionen arbres madurs o fins i tot secs que encara es mantenen en peus, est és un dels motius pels quals no han d’eliminar-se sistemàticament els peus morts de la muntanya sempre que no impliquen perill.
Encara que l’objectiu a llarg termini ha de ser aconseguir ecosistemes amb diversitat arbòria que oferisquen refugis naturals per a totes aquestes aus insectívores troglodites i moltes altres espècies de vertebrats i invertebrats, la instal·lació de caixes niu és una mesura complementària compensatòria, ràpida i efectiva que mitiga la manca de buits naturals aportant-los de forma artificial, imitant sempre les preferències de cada espècie.
Algunes de les caixes niu instal·lades, amb diferents dimensions, disseny i grandària d’orifici d’entrada depenent de l’espècie o espècies objectiu.
Antecedents:
En 2015 es van instal·lar les 6 primeres caixes de prova en la zona, amb els següents resultats d’ocupació:
- primavera/estiu 2015:
Tres caixes de 3,5 cm d’entrada van ser ocupades per pàrids, probablement dues parelles de Parus major i una de Periparus ater, les tres restants, dues de 3,5 cm i una gran de 6 cm d’entrada van ser ocupades per Jynx torquilla o colltort.
- Primavera/estiu 2016:
Dues caixes de 3,5 cm d’entrada van ser ocupades per Parus major i les quatre restants, tres de 3,5 cm i una gran de 6 cm d’entrada van ser ocupades per Jynx torquilla o colltort. En totes les caixes ocupades per colltorts havien senyals d’inici de niu de pàridos, segurament expulsats a l’arribada dels colltorts (per a evitar aquest problema en la nova instal·lació el 50% de les caixes té obertura excloent per als colltorts, només deixaran passar xicotets pàrids) L’activitat en el 100% de les caixes no és habitual, en aquest cas és a causa del xicotet nombre de caixes instal·lades en comparació a la gran demanda de forats per part de l’avifauna troglodita de l’entorn (6 caixes per a 771,95 hectàrees de paratge forestal).
caixa en la Murta, ocupada per colltorts en les temporades 2015 i 2016:
[:]