¿Què és un “Hotel” d’insectes?
Encara que els empren molts insectes com a refugi (per exemple marietes o crisopes), els principals ocupants dels hotels d’insectes són les abelles i vespes solitàries, que els empren per a construir les cel·les on es desenvoluparà la seua descendència. En la naturalesa, aquests himenòpters solitaris empren tot tipus de foradets i galeries excavades generalment en fusta morta per una gran varietat de xilòfags, normalment larves d’escarabats.
Quan eliminem tota aquesta fusta morta de l’entorn generem un greu impacte en totes aquestes espècies que depenen d’ella, no únicament els centenars d’espècies que la descomponen, també agredim als quals s’alimenten d’elles, és a dir, una gran varietat de insectívors com aus, micromamífers o rèptils. Les abelles i vespes solitàries també ixen perjudicades amb el nostre concepte de “brutícia” en la naturalesa, existint “boscos” sencers (generalment monocultius) en els quals costa realment trobar un arbre mort.
En les ciutats i horts el problema s’agreuja perquè resulta encara més complicat trobar aquestes xicotetes galeries tan cercades per tantes espècies d’abelles i vespes solitàries. Els hotels són una forma de compensar la manca de buits naturals aportant-los de forma artificial.
¿Per què ajudar a las abelles y vespes solitaries?
Les abelles solitàries són pol·linitzadores, vitals perquè la majoria dels nostres cultius fructifiquen (les verdures que mengem o l’alfals que alimenta el nostre bestiar són un exemple) sense elles, la humanitat col·lapsaria sense més. Es parla molt últimament del declivi de les abelles i existeixen ja per sort campanyes potents (com la de greenpeace) per a eliminar els pesticides que més els afecten, però encara tendim a associar “abelles” amb les “abelles de la mel”, quan en realitat existeixen més de 25.000 espècies diferents d’abelles, la Apis mellifera és una d’elles, de la resta la gran majoria són abelles solitàries. És hora de començar a prestar-les l’atenció que mereixen.
Encara que en menor mesura que altres insectes, les vespes solitàries també pol·linitzen ja que els adults liben en flors a la recerca dels energètics hidrats de carboni que ofereix el nèctar. Al contrari que les abelles, les vespes no necessiten acumular pol·len o nèctar per a la seua descendència perquè les seues larves són carnívores, i açò les converteix en valuosíssimes caçadores de plagues que atraparan erugues de lepidòpter, corcs o fins i tot grills i llagostes depenent d’espècie. Què més es pot demanar en un hort o jardí? només lis falta podar els rosers!
En resum, les abelles i vespes són fauna auxiliar, és a dir, organismes que ens beneficien a causa del control biològic de plagues que exerceixen, al fet que pol·linitzen cultius i ecosistemes o al fet que mantenen la salut i fertilitat del sòl.
¿Són perillores les abelles y vespes solitaries en el meu jardí o hort?
No. Les abelles i vespes solitàries no es poden permetre el luxe de ser agressives com les obreres dels ruscs o vespers (socials). Açò es deu al fet que mentre les abelles i vespes socials compten amb una femella fèrtil ben protegida i moltes obreres substituïbles (femelles estèrils la funció de les quals és treballar i defensar el niu), les solitàries són independents i cada femella ha de cuidar de la seua prole, sent poc intel·ligent jugar-se la vida quan tens tantes boques que alimentar.
.
Cicle de vida de las abelles solitàries:
Hotel d’insectes ocupat per abelles solitàries, en ell s’observen com les cel·les, limitades per envans de fang, compten amb un bon dipòsit de pol·len del que s’alimentaran les cries. En la imatge s’observen algunes larves de major grandària que ja han acabat amb la reserva de pol·len (el groc) i passaran a ser pupes, de les quals emergiran com a adultes una vegada completada la metamorfosi per a repetir el procés que contribuirà a pol·linitzar els nostres cultius i ecosistemes dels quals depenem.
.
Cicle de vida de las vespes solitàries:
Cicle típic de les vespa solitàries que habiten hotels d’insectes, en aquest cas Rhynchium oculatum. La vespa femella ha emmagatzemat suficients erugues de lepidòpter paralitzades en el seu interior com per a alimentar a la seua descendència. Encara que els adults liben el nèctar de les flors les seues larves són carnívores, la qual cosa provoca que aquestes vespes passen gran part del dia cercant i transportant erugues vives de l’hort o jardí a l’hotel d’insectes. Són molt pacífiques, tant que permeten la manipulació dels hotels mentre estan entrant i eixint carregades de preses, sense el més mínim indici d’agressivitat.
A: adult
B: ou de la vespa
C: erugues acumulades serveixen d’aliment a la larva
D: La larva ja ha acabat amb tot l’aliment, puparà i emergirà com a adult trencant l’envà de fang que la separa de l’exterior (video superior).
.
Per a poder veure què ocorre a l’interior dels hotels d’insectes i aprendre més sobre l’alimentació i cicle biològic dels “inquilins” s’empren “hotels” d’observació, dissenyats especialment per a poder curiosejar.
.
Materials:
Encara que predomina el fang argilenc com a material de construcció, els himenòpters solitaris que tendeixen a utilitzar els hotels empren molta més varietat de materials (depenent d’espècie) com a resines, fulles mastegades, fulles retallades, borrissol d’algunes plantes, etc. La finalitat és sempre la mateixa, protegir a les larves a l’interior de la cel·la de depredadors, paràsits, fongs i altres agressions fins que es desenvolupen per complet i al mateix temps evitar que les primeres larves a eixir de l’ou acaben amb tot l’aliment de les seues germanes (d’ací la compartimentació en cel·les de les galeries emprades, tant per part de les abelles com de les vespes).
I ara que ja saps l’importants que són aquests insectes amb tan dolenta (i injustificada) fama, t’animes a col·locar un d’aquests hotels en la terrassa, hort o jardí? pots començar construint un molt senzill però igualment útil que proposem a continuació:
O consultar el nostre catàleg:
–
Toni Rubio Ferri.
Ambientòleg en La Granja de Bitxos© 2017
[:]