Revisió de les caixes niu del cortijo “Los Barros” de Aceitunas Guadalquivir a Sevilla, realitzada un any després de la instal·lació amb els següents resultats:
La instal·lació de caixes niu, juntament amb altres mesures com la implantació de cobertes vegetals, la reducció de pesticides o la creació de punts d’aigua per a fauna són algunes de les eines que estan utilitzant-se en la parcel·la “Los Barros” per a aconseguir incrementar la biodiversitat local. L’objectiu és reduir o pal·liar l’impacte derivat del cultiu ultra-intensiu d’oliveres.
Les caixes niu imiten les cavitats que empren algunes espècies troglodites com a totestius, capellanets, teuladins, palputs, mussols, òbiles, xoriguers, rates penades o fins i tot abelles, oferint opcions de cria o refugi en llocs exempts d’arbrat madur que ho oferisca de forma natural. És una forma de compensar la manca de forats i afavorir l’existència d’espècies limitades per açò.
En moltes caixes l’activitat és evident, però unes altres són emprades en diverses ocasions i a voltes per diferents animals i algunes espècies poden camuflar o fer desaparèixer els rastres d’una ocupació anterior. Açò segurament ens ha impedit en més d’un cas esbrinar exactament quin ha activitat ha tingut la caixa abans de l’última ocupació.
Encara que moltes aus no construeixen niu, els pàrids i sobretot els teuladins acumulen gran quantitat de material que amb el temps pot provocar el col·lapse de la caixa niu, és recomanable per tant buidar les caixes de restes i nius cada fi de temporada de cria aprofitant per a repintar amb oli de llinoça per a allargar la seua durada.
Alguns nius de teuladins i pàrids extrets:
CIXES NIU PER A XICOTETES AUS INSECTÍVORES:
Exemples amb activitat de pàrids:
Exemples amb activitat de teuladins:
Exemple de caixa niu ocupada per pàrids primer i després per teuladins:
Els pàrids com el carboner comú (Parus major) solen emprar molses i branquetes fines per a emplenar buit i fibres com a pèls d’animal per a la part del niu on aniran els ous (estrat fosc en la imatge) mentre que els teuladins empren branquetes més bastes i llargues generalment de gramínies i en ocasions plomes que puguen trobar dels galliners pròxims, també és freqüent que empren fibres sintètiques de deixalles agrícoles, com a ràfies plàstiques. (estrat clar en la imatge).
Ejemplo de caja nido ocupada al menos por gorriones primero y aprovechada por rata de campo posteriormente.
Caixes emprades com a dormider:
Exemples de caixes ocupades per rata de camp (Rattus rattus):
En ocasions empren nius abandonats, altres vegades els creen elles mateixes aprofitant generalment branques dels propis arbres sobre els quals estan penjades les caixes, en aquest cas eucaliptus. Totes estan localitzades al llarg d’un xicotet rierol.
Poden depredar sobre els ous o pollastres en nius.
CAIXES GRANS:
Caixa ocupada per teuladins en primer lloc i aprofitada per algun rapinyaire (probablement mussol, Athene noctua) com a refugi, es veu un ratolí recentment caçat i decapitat. (també és usada com a refugi hivernal per un vell dragó immòbil, endormit pel fred).
Caixa amb niu de teuladí i restes de preses (fresques) caçades i decapitades probablement per mussol (Athene noctua):
Caixes ocupades per estornell i posteriorment per teuladins:
Caixa gran ocupada per teuladins. (amb gran quantitat d’Oxycarenus lavaterae)
Niu molt pesat, segurament diversos acumulats i compactats.
Caixa per a xoriguers C1:
Abundància de restes animals i egagròpiles amb restes quitinosos, plomes, pèls i ossets d’ocells i xicotets mamífers.
Caixa per a xoriguers C2:
Poca activitat, únicament alguns excrements i egagròpila amb restes d’insectes.
Caixa per a mussols M2:
Presència d’èlitres d’escarabats, egagròpilas quitinoses, plomes i potes de teuladí.
Caixa per a mussols M1 (recol·locada, suport anterior en obres)
La caixa de la torre no mostra activitat de moment.
HOTELS D’INSECTES:
S’està començant a sembrar cobertes vegetals entre les línies d’oliveres i a eliminar herbicides, açò incrementarà sense dubte la biodiversitat general de zona, afavorint l’aparició de nous herbívors, pol·linitzadors i depredadors entre els quals es troben abelles i vespes solitàries, l’objectiu principal d’aquestes extranyes “caixes niu”.
“Hotels” amb senyals d’activitat d’abelles i vespes solitàries:
La Granja de Bitxos, Coop. V. – 2017[:]